Ponents

Miquel Arnaudiés

En Miquel Arnaudiés va néixer a Ceret, on viu i treballa, com a artista i pintor. En 1975 exposa per primera vegada al Museu d’Art Modern de Ceret. Encontres amb Antoni Tàpies, Joan Brossa, Alfred Manessier, Claude Viallat…

Exposicions al Larzac, Tolosa, Barcelona, Perpinyà, Cotlliure…

La seva obra poètica i compromesa s’inscriu – sovint per denunciar-lo – en el temps econòmic i social contemporani. La veu del poeta, de l’artista, de l’home participa de la reflexió filisófica i política del seu temps i del seu lloc.

Ve de publicar « Contes Empipats » a l’Editorial Trabucayres.

És President de la Federació per la defensa de la llengua i de la cultura catalanes, és membre de la mesa de l’ANC Catalunya Nord.

Dins del darrer missatge públic del 9 de novembre, la Federeció és va definir com : « … ha de servir per a despertar consciències endormiscades; ha de servir per a dir sense por, sense vergonya que LA CATALUNYA DEL NORD TAMBÉ ÉS CATALUNYA, que LA CATALUNYA DEL NORD ES NORD DE CATALUNYA, i que l’objectiu d’una Catalunya reunificada (esborrem el tractat!), rica (continuem actuant en una societat de progrés,una societat en la qual els homes polítics que triarem hauran de tenir el coratge de no jugar el joc brut del liberalisme ambient per posar-se al servei de l’humanisme que fonamenta Catalunya) i plena (treiem-nos de la submissió, siguem sincers, siguem sencers) ha d’ésser l’objectiu de tots els catalans tant els de soca-rel com els nouvinguts… com tots aquells que defensin el dret humà d’un poble a ésser. »

Joan Becat i Rajaut

Nascut a Perpinyà el 1941, casat, sis fills.

Professor emèrit, ICRECS (Institut català de recerca en ciències socials, EA nº3681), Universitat de Perpinyà Via Domícia. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció de Filosofia i Ciències socials). Secretari de la Fundació Universitat Catalana d’Estiu. Membre del jurat del premi Cendrós (Òmnium Cultural)

Temes de recerca personal:

– Geopolítica: recomposicions polítiques a l’Europa del sud; noció de frontera i regions transfrontereres; estructuració de les identitats.

– Geografia i ordenació del territori en l’espai català; riscos naturals en el Pirineu.

– Lèxics especialitzats; toponímia catalana de Catalunya Nord.

Últimes publicacions:

– La independància de Catalunya, quin futur ? De la dictadura franquista a l’autonomia i a l’autodeterminació. Ed. Terra Nostra, Prada, 2013, 80p.

– Aiguats i inundacions exceptionals a Andorra al segle XX. Col·lecció Obres de referència, RECERC, UPVD, 2013, 163p. + 45p. i 152p. annexos

– “Els estudis catalans a la universitat de Perpinyà i els models lingüístics”. Article, revista Recerc, nº 5, UPVD, 2012.

– Andorra, un país pirinenc. El marc físic i les formes de relleu. Col·lecció Obres de referència, RECERC, UPVD, 2011, 127p.

– Correccions toponímiques per la D.G.I., Servei del cadastre, Perpinyà.

= 2013 : cadastres de Reynès, Sant Hipòlit, Serdinyà, Oleta, Formigueres, Santa Llocaia.

= 2012 : cadastres de Bages, Eus, Montesquieu, Sant Cebrià, Talteüll, Vilallonga dels Monts.

= 2011 : cadastres de Bolquera, la Guingueta.

= 2010 : cadastres de Clairà, Matamala, Vernet

Eva Betrana

Eva Betrana és Directora de l’Associació d’Escoles Catalanes LA BRESSOLA

Ha cursat  estudis de gestió administrativa i de  llicenciatura de català a la Universitat de Perpinyà.

Integra La Bressola l’any 1984 fent substitucions de mestra d’infantil a La Bressola de Sant Galdric.

A partir de l’any següent comença a encarregar-se de les tasques administratives de l’associació. Ha viscut  gairebé 30 anys d’evolució i creixement de les escoles.

Brice Lafontaine

Brice Lafontaine comença la seva implicació política el 2005 participant a una gran entrevista del President Chirac en directe a la primera cadena francesa. Després del programa, parlant de la consideració que França té per les llengües, el President acaba per proposar -somrient- al jove català de demanar la independència. Cosa que en Brice Lafontaine fa de seguit, de forma oral i sense cap esperança que hi hagi conseqüències però va aconseguir una cita. Aleshores, va començar una “marató” per la llengua i la cultura catalana, reunint-se amb tots els polítics nord-catalans i va constituir un dossier que presentà als col·laboradors del President 6 mesos després.

Bomber professional a Perpinyà, va ser president d’una associació molt activa per jovenitzar el catalanisme Força Catalana, i ara, després de 3 anys com a Secretari General de l’únic partit de Catalunya Nord (amb seu a Perpinyà) és president d’Unitat Catalana.

Geoffroy Lourdou i Ribot

Geoffroy Lourdou i Ribot (Perpinyà, 1977) té el DUT en Gestió d’Empreses i Administracions de l’IUT de Nimes i és llicenciat professional com a Col·laborador Comptable i Financer per la Universitat de Perpinyà. Actualment viu a Barcelona i treballa com a responsable de tresoreria a Veripack Embalajes a Barberà del Vallès. És membre del consell de redacció de la revista Mirmanda. Fou jugador de rugby, i actualment és l’entrenador del CR Sant Cugat.

Pere Mayans

Pere Mayans Balcells (l’Hospitalet de Llobregat, 1963) és catedràtic de llengua catalana i literatura d’ensenyament secundari. Ha estat cap del Servei d’Ensenyament del Català de la Generalitat de Catalunya  i actualment n’és  del Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics, Els àmbits de responsabilitat d’aquests serveis han estat la immersió lingüística, l’ensenyament en català, l’acollida de l’alumnat nouvingut, la gestió de les llengües en un centre educatiu, la promoció de la literatura catalana…També fa de professor de màsters sobre l’ensenyament del català com a segona llengua a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona.Autor dels llibres Redescobrim els Països Catalans, CAT-llengua i societat dels Països Catalans i Redescobrir l’Alguer, i de més de dos-cents  articles sobre la realitat dels Països Catalans (bàsicament sociolingüística) i d’altres minories lingüístiques del món (ladins, quítxues, occitans…). És autor de diverses guies de lectura per a l’alumnat de secundària i de materials didàctics per treballar la diversitat lingüística…

És un dels autors de l’Informe sobre la situació de la llengua catalana que fa anualment fa l’Observatori de la Llengua, en concret és coautor del capítol dedicat a l’ensenyament.

Joan Ridaura i Hereu

Joan Ridaura i Hereu, nascut a Girona el 1962.

Comença la seva militància independentista a principis dels 80, militant, entre altres, a l’AEIU, Assemblea d’Estudiants Independentistes de la Universitat de la Universitat Autònoma de Barcelona, MDT i Catalunya Lliure.

S’instal·la a la Catalunya Nord el 1989, on participarà activament en diferents associacions en favor de la llengua, cultura i la nació catalana, un àmbit en el qual segueix encara implicat.

Afiliat a la Intersindical -CSC , entra a militar a Esquerra Republicana de Catalunya l’any 2002.

Actualment és el president de la Federació Territorial de la Catalunya Nord d’ERC, conseller nacional i membre de l’Executiva Nacional d’ERC.

 

Esteve Valls i Robinson

Esteve Valls i Robinson (Arras, França, 1971), és expert en relacions transfrontereres entre Perpinyà i el Principat de Catalunya. Llicenciat de llengua catalana i Llengües Estrangeres Aplicades a l’economia, ha estat periodista a l’emissora estatal Radio France a Perpinyà i al canal estatal France 3, del 1993 al 2010, després de ser la primera veu jove de Ràdio Arrels, el 1983.

El 2006 va fundar el diari digital La Clau, concebut per a acostar l’àmbit informatiu sud-català entre els lectors de la Catalunya del Nord i França, usant la llengua francesa. Del 2010 al 2013 ha dirigit la Delegació a Girona de la Mancomunitat de 36 municipis Perpinyà Mediterrània, abans de crear la consultoria Nord Sud Consult, amb la qual assessora projectes  institucionals i empresarials en l’espai França-Catalunya-Espanya. És copresident del think tank Opencat, compromès en l’acostament concret de les àrees econòmiques i culturals de l’eix Perpinyà-Barcelona. També ha impartit classes de periodisme bicultural a la Universitat de Perpinyà i acompanyat projectes internacionals, en àmbits institucionals, econòmics i culturals. Francòfon i catalanoparlant nadiu tot i ser estrictament fill de la Catalunya del Nord, ha desenvolupant un coneixement singular de l’àmbit geogràfic transfronterer després de ser el primer estudiant Erasmus de la Catalunya del Nord, en un marc de col·laboració entre les universitats de Perpinyà i Girona.

Jordi Vera Arús

Jordi Vera Arús, nascut a Terrassa l’any 1953, viu a Catalunya del Nord des de 1974, va estudiar a la Universitat autònoma de Barcelona, estudis inacabats per culpa de la seva militància antifranquista i independentista com a activista del Front d’Alliberament de Catalunya-, va ser processat en Consell de Guerra sumaríssim, i va exilar-se, amnistiat el 1976.

Va dirigir una empresa familiar a Terrassa, instal·lat a Elna primer i després a Sansà/Perpinyà. Ha estat regidor de l’ajuntament d’Elna 1995-2001, de Sansà 2003-2008 i de Perpinyà del 2008 fins ara.

Va ser secretari general del Bloc Català, i després de la seva transformació en CDC el 2006, és el president, reelegit el 2012. Actualment te dedicació exclusiva política.